L’ull de la capital

Doncs sí, el vostre estimat Tecnol Reus Deportiu –el Reus Deportiu de tota la vida- ja ha deixat passar l’últim tren de poder guanyar l’OK Lliga després d’una derrota molt dolorosa a Can Barça. Crec que, més enllà de tota la polèmica arbitral, es va veure un equip que plantava cara al Barça, però que un moment determinat de partit es va veure superat per la inferioritat numèrica per culpa de l’expulsió d’un Negro cada vegada més nerviós i cada vegada més a prop de la jubilació… que ja li toca.

A més, els roig-i-negres van demostrar que potser sí que pesa una mica l’edat i més amb rivals que són superiors a tu. El partit contra el Barça és el primer que jugareu contra els primers classificats i, si segueixen així les coses, podria ser que tanquéssiu aquests partits amb derrota. I no ho descarto pas, perquè l’equip ara està tocat. I molt a prop de ser enfonsat i quan encara no estem ni a meitat de temporada.

Amb la Lliga totalment descartada, només quedarà lluitar per la Copa del Rei –us classificareu no?- i la Copa d’Europa, que de moment tampoc ha començat massa bé la cosa, tot i que el grup és assequible. Crec que us espera una temporada molt dura encara que suposo que en la Copa Continental i la Intercontinental alguna cosa sucareu, oi? Com dirien els Bertolucci, Arrivederci!

Jornada negra per als equips de futbol i hoquei. Molt negra m’atreviria a dir. Dues derrotes, que en el cas de l’hoquei arriba en el pitjor moment de la temporada. Just quan havíeu de visitar el Barça a casa seva, ensopegueu de manera clara davant el Vilanova.

A més, en un partit que semblava que estava ben encarrilat, la falta de punteria o la baixada física dels jugadors -l’esperit de Figueroa es devia aparèixer pel Palau d’Esports i va recordar a més d’un que ja és gran per fer esport de competició-, va provocar que el Vilanova s’acabés emportant els preuats tres punts. Resultat, ara esteu a nou punts del Barça i si perdeu al Palau, adéu OK Lliga, no? Dotze punts ja serien massa i no crec que en el millor dels casos el Barça perdi quatre partits i el Reus els guanyi tots.

I pel que fa al futbol, tres quarts del mateix. Quan semblava que l’equip estava millor, han arribat dues derrotes consecutives fora de casa que, com a conseqüència, han portat la pèrdua del lideratge. Us ha durat poc l’alegria i ara tocarà recuperar la dinàmica guanyadora. I això a vegades costa. I sinó digueu-li al Nàstic, que també ens dóna una de freda i una de calenta, però almenys mai en són dues de fredes seguides. Qui no es conforma és perquè no vol, no?

D’aquesta jornada ens queda com a mínim el consol d’haver vist guanyar el Barça el gran clàssic –per als que siguin culers- o veure com el Madrid no feia el ridícul en contra del que es pensava –per als que siguin merengons-.

Doncs sí, aquest dilluns els ganxets roig-i-negres compliu cent anys, oi? Tot un Centenari que pocs clubs poden presumir d’haver complert. Però el Nàstic, per exemple, és un d’ells. Només recordar que el nostre club es va fundar el 1886. Som el club més gran i més antic de la província i, perquè no dir, el més important. Pocs poden presumir per aquí a prop d’haver tingut un equip a la Primera Divisió Espanyola, la millor lliga del món.

Aquest Centenari el celebreu com a campions d’Europa d’hoquei, sí, però amb l’equip de futbol encara estancat en la Tercera Divisió i amb diversos problemes econòmics encara pendents de resoldre. Potser en aquest tram final de Centenari s’ha sentit a parlar més de l’economia damnificada del club que no pas d’aquest propi i això és una pena, la veritat.

Tot i això, és una temporada on heu d’estar contents per una efemèride com aquesta que mai es tornarà a repetir –dos-cents potser, però cent, mai més- i que crec que tanqueu amb un gran sopar de germanor. Però deixeu-me dir que potser s’ha trobat a faltar algun gran acte que posés la cirereta al pastís. S’havia parlat que el Barça vindria a jugar a Reus un partit amistós amb la repercussió que això hagués suposat… però no s’ha fet per qualsevol motiu. Crec que es podria haver potenciat molt més aquest centenari aniversari i que tota Catalunya sabés que el Reus Deportiu ja té un segle, però no ha estat així. Ha faltat algun acte important.

Tot i això, felicitats!

Me’n faig creus del bon inici que està tenint el CF Reus de Santi Castillejo, després de tot el que va succeir durant l’estiu, on fins i tot, el futur del club va arribar a trontollar. S’ha aconseguit mantenir una base de jugadors i a més han arribat d’altres amb qualitat, com per exemple Pablo Álvarez, un davanter de Segona B, sens dubte.

En la lliga s’ha començat de forma esplèndida, ja que l’equip és líder amb quatre punts d’avantatge respecte el segon. I a més, golejant en molts partits, demostrant que es té un gran equip. És una bona diferència de punts, sí, però encara ínfima. Perquè tot això ha succeït quan només es porten tretze jornades de lliga, encara no estem ni a l’equador del campionat. I la gran pregunta és: podrà el CF Reus aguantar aquest ritme fins a final de temporada?

Ho veig complicat i més tenint en compte la història que s’arrossega, on també s’han fet grans lligues regulars, -com és el cas dels últims dos anys amb Calderé-, però a l’arribar a l’hora de la veritat… pum. Patacada i de les grosses. La història es podria tornar a repetir, així que reusencs, gaudiu ara que podeu…