Cinc anys després, el Reus té a l’abast retornar a la categoria que vam perdre en aquella fatídica tarda on el col•legiat Cuesta Ferreira, àrbitre d’aquell partit, va enfonsar el club reusenc en el conegut pou de la Tercera Divisió.

Aquest possible retorn passa perquè el Reus superi l’últim escull, una final d’anada i tornada on tindrà davant un rival digne com és el Comarca de Níjar, campió del grup andalús, un equip que no té res a veure amb l’equip riojà, el Náxara. Per tant, no serà una eliminatòria gens fàcil, tocarà patir tant o més com vam patir en la primera eliminatòria contra l’Universidad de Oviedo.

Serà una eliminatòria on afició i equip hauran d’anar agafats de la mà per passar junts l’eliminatòria, l’afició tindrà com objectiu tornar a omplir el camp com aquella tarda de juny del 2007 contra el Real Betis B i per part de l’equip, intentar guanyar el seu partit enfront l’equip almerienc.

Perquè el factor afició respongui com es mereix, el club ha de treballar des de ja per donar el màxim ressò d’aquesta final, de fer la màxima publicitat possible, de ficar preus populars perquè la gent no es tiri enrere a l’hora d’anar a veure un futbol de Tercera Divisió, de ficar guixetes per la ciutat per la venda d’entrades anticipades, etc.

Si aquests dos factors estan compenetrats, no tinc cap mena de dubte que d’aquí dues setmanes estarem celebrant alguna cosa més que una victòria. Esperem que la sort ens acompanyi i que cap àrbitre ens faci la vida impossible.

En la primera entrada d’aquest bloc vaig esmentar tots els play-offs que hem disputat durant aquests últims quatre anys -amb el d’ara, el cinquè consecutiu- i sembla que les coses ens van molt millor que anys enrere. Estem a punt d’arribar a la final dels play-offs d’ascens a Segona B, una fita que amb el nou model de play-off encara no s’havia aconseguit tot i quedar quarts classificats en la lliga regular.

L’afició roig-i-negra porta molt de temps esperant aquest possible ascens a la divisió de bronze i gràcies a la contundent victòria de diumenge passat contra el Náxera (6-0), sembla ser que està tornant aquella il•lusió que vam perdre anys enrere quan semblava que aquell seria el nostre i que al final, novament, no es va poder aconseguir l’anhelat ascens.

Per això mateix, l’equip és molt conscient del que es juga enguany, volen ser els protagonistes d’aquesta temporada tràgica personalment parlant, una temporada que volen que sempre quedi gravada en la història del club reusenc aconseguint un futur ascens a Segona Divisió B, que indubtablement aniria dedicat al nostre amic de l’ànima Jordi Pitarque. Perquè quin millor premi seria que dedicar-li un ascens a en Pitae?

Però encara no hem aconseguit res, només portem encarrilada la segona eliminatòria i encara ens queda l’última eliminatòria, la més complicada de totes, a la que arriben hipotèticament els equips més forts de tota la Tercera Divisió. Així doncs, haurem d’estar molt atents al proper rival que sabrem en el sorteig del dilluns 13 de juny. A partir d’aquí, tot seran suposicions i investigacions sobre el rival.

Per acabar, desitjo que la sort segueixi amb nosaltres perquè aquest dilluns 13 ens toqui un dels rivals ‘assequibles’ per als nostres interessos i que finalment puguem somiar en un futur molt proper l’ascens d’aquí a tres setmanes.

Després que diumenge el CF Reus aconseguís la seva classificació un any més per al play-off d’ascens a Segona B, ja podem donar un reüll de quins podran ser els possibles rivals a la primera eliminatòria de promoció.

Enguany, i com a sorpresa, quedarem segurament com a quarts classificats en la lliga, és a dir, ens tindrem que jugar el futur contra un segon classificat dels altres grups de Tercera, que normalment són equips que lluiten per conquistar la primera posició, uns rivals a priori complicats.

Dels divuit possibles rivals, tres ja poden ser segurs ara mateix, un és el senyor Racing de Ferrol, ex equip de Segona A; l’altre és l’Olimpic de Xàtiva valencià i l’últim és l’Izarra del grup navarrès i equip de l’ex-roig-i-negre Roberto Yangüela. Els altres quinze possibles rivals encara estan per decidir en l’última jornada de lliga.

Sempre parlem dels equips assequibles i els possibles ‘cocos’, personalment no m’agradaria que durant les eliminatòries de play-off ens toqués cap equip extremeny, manxec, valencià ni andalús. Aquestes regions sempre són, d’alguna manera, els ‘cocos’ de Tercera. Quan als a priori assequibles, sempre hem tingut als riojans, navarresos i aragonesos, tenint també en compte els desplaçaments curts i còmodes a diferència dels ‘cocos’.

A part, durant aquests últims quatre anys, el Reus sempre ha estat un dels favorits per pujar a Segona B. En canvi, aquest any va d’amagat i d’incògnit, potser amb això donem la campanada com ja va succeir la temporada 2004-2005.

Les eliminatòries de play-off començaran d’aquí a dues setmanes i nosaltres de ben segur que començarem el primer partit a casa, per això esperem que la Directiva realitzi en aquest últim tram final de temporada la seva col•laboració màxima en donar a conèixer a la ciutat el que el CF Reus es juga i que puguem veure una bona entrada a l’Estadi Municipal com ja ha passat en anys anteriors. L’equip ho agrairia molt perquè l’afició és, d’alguna manera, el recolzament anímic dels jugadors.

El Llagostera, amb l’empat que va aconseguir ahir al complicadíssim camp del Manlleu al minut 93’, és possiblement el ‘campió’ virtual ara mateix. Perquè això no succeeixi, hauria de cedir sis punts a falta de quatre partits, cosa gairebé impossible veient que el Llagostera està traient la seva casta aconseguint punts d’allà on quasi bé empatar significa una victòria.

Dels quatre partits que queden, el Llagostera té dos desplaçaments complicats, primer haurà de passar a jugar contra el seu màxim rival, el notsre CF Reus, i després i en l’última jornada de lliga, haurà de viatjar fins a Terres de l’Ebre per enfrontar-se a l’equip que diumenge ens va costar guanyar, l’Amposta, que es jugarà de ben segur la seva salvació a la categoria. Per tant, veurem que serà capaç el club gironí, amb el millor pressupost de la categoria.

El Reus, en canvi, lluitarà per tornar a conquistar el lideratge, però tot passa perquè l’equip reusenc no falli en cap dels quatre partits que li resten. Possiblement d’aquests quatre partits, el que més costarà serà el de d’aquest divendres contra el Vilafranca, en l’últim desplaçament complicat de la temporada.

Si repassem els últims anys del Reus, sempre ha estat a les portes de quedar campions de lliga. L’any passat vam estar a un punt de ser campions, un campió que va ser l’Hospitalet. I ja fa dos anys ens vam quedar també a les portes de ser campions. Aquell any però, l’Espanyol B es va merèixer guanyar el campionat de lliga amb quatre punts de marge sobre el Reus.

Tots aquests campions (Espanyol B i l’Hospitalet) van assolir l’ascens a Segona B, mentrestant el Reus no va aconseguir el seu primordial objectiu, pujar, quedant segon en la classificació. Això demostra la importància de quedar campions, que sempre tens avantatges sobre els demes. Des d’ara, fins a final de lliga, tindrem que lluitar per intentar conquistar la primera posició i sobretot una part fonamental, treballar molt l’aspecte físic, ja que cada any que juguem uns play-offs sembla que arribem molts justos de forces.

Veure’m com acaba tot això.

Diumenge passat, empat valuós al camp del Manlleu, un empat que ens deixa en la tercera posició de lliga, a només sis jornades per al final. Ens tocava un desplaçament complicat, perquè tan sols s’ha de veure el calendari de l’equip barceloní i mirar quants equips han guanyat al Municipal de Manlleu. Analitzant-ho, només l’oblidat Terrassa va aconseguir la victòria en la jornada número tres. Amb aquesta estadística, juntament amb el Reus, el Manlleu només ha perdut un sol partit com a local, un equip molt lluitador al seu camp, sobretot molt perillós com ja vam poder veure els que ens vam poder desplaçar a l’Osona i que vam sortir d’allà amb un grandíssim resultat.

Amb aquest 1-1 ara ens situem en la tercera posició, empatats a punts amb el cinquè classificat, l’Europa. És una bona posició per agafar embranzida en aquest últim tram de lliga, sobretot perquè ara tindrem una gran oportunitat d’or per assolir la segona posició. El motiu? El calendari que ens afavorirà durant les dues pròximes setmanes, perquè jugarem dos partits consecutius a casa, on ara ha de ser el nostre fortí i on ens enfrontarem amb rivals assequibles entre cometes.

El primer serà contra l’Ascó, penúltim classificat, però que lluitarà per sortir de la zona de descens, i el següent, contra l’Amposta, un altre equip de la zona baixa que intentarà sortir d’allà. Són sis punts que estem obligats a treure, una, per acabar d’estar en la part alta, i dos, per lluitar contra el líder que encara ha de visitar l’Estadi Municipal de Reus.

Per tant, aquestes dues properes setmanes seran d’allò més interessants i esperem que els nostres rivals no facin els seus deures i donin alguna sorpresa favorable per als nostres interessos.

Avui hem pogut veure la resposta de l’afició davant el nou canvi d’horari del club reusenc: de jugar la majoria dels seus partits a les 17.00 hores a fer-ho a les 12.00 hores del migdia, un canvi on s’ha vist la grada més plena que altres tardes, però també cal destacar que avui l’entrada per veure el partit era gratuïta i segurament això ha beneficiat i molt a que a l’Estadi hi hagués una presència d’un miler d’aficionats contra el Cornellà.

Aquesta modificació per un futur, però, no és la millor opció pel que respecta a la presència d’aficionats. Molts sabem el que comporta jugar als matins, menys públic als partits. Només cal fixar-se en tots els clubs que prefereixen jugar pel matí, la presència d’aficionats és escassa. En canvi, quan es juga a plena tarda es pot observar un petit ascens quan a presencia d’aficionats. Aquesta diferència tampoc és gaire notable, però al públic els incita més venir per la tarda que venir pel matí.

El motiu d’aquest possible canvi, que encara no és definitiu ja que recordo que el pròxim partit a casa contra l’Ascó és quan els socis podran votar si jugar pel matí o per la tarda, és per estalviar llum artificial, quan dels dinou partits que es juguen a casa, de la meitat és necessària la llum artificial.

En definitiva, portem molts anys jugant a les 17.00 hores. Hem patit, hem passat fred, però els que de veritat sentim aquests colors no ens tindria que perjudicar en res, perquè sempre que podem tenim una cita pendent cada dues setmanes a l’Estadi Municipal mai fallem, o al menys intentem no fallar mai. Sigui quina sigui la decisió, ens tocarà patir molt des d’ara fins a finals de temporada, perquè la lliga està que treu fum per aquesta lluita per les places de promoció d’ascens a Segona B.

Tres punts més al sac contra la Montañesa i apropant-nos una mica més al cim. A
falta de només nou jornades, el CF Reus té la possibilitat de lluitar per ser
campió de lliga si diumenge vinent obtenim un bon resultat a Els Canyars, a
Castelldefels, perquè si mirem el calendari és favorable als nostres interessos, ja que s’ha de mirar que ens queden per disputar més partits a casa (5) que fora (4), contant que més endavant haurem de disputar dos partits consecutius a casa amb rivals a priori assequibles. Mentrestant, hi hauran enfrontaments directes per la part alta, una dada que ens podrà portar a l’èxit si nosaltres ho aprofitem.

Però pas per pas, encara queden dos mesos llargs de temporada i aquest diumenge, de nou, ens toca desplaçar-nos en un camp complicat. Amb les dades a la mà, el Castelldefels només ha perdut dos partits al seu propi camp i guanyant partits interessants com també contra la Montañesa, el Cornellà i contra l’Espanyol B, així què de fàcil, res.

Aquest partit ens ‘obliga’ una mica a guanyar, ja que els màxims rivals disputaran aquesta jornada contra equips contra els que, de ben segur, aconseguiran la victòria sense problemes. Només el líder, el Llagostera, haurà de refer-se de la mala ratxa de partits que porta fa dues setmanes, mostrant poc ofici quan s’enfronta a equips ben dissenyats defensivament.

Així que, ja sabem el que toca, a seguir amb aquesta regularitat que estem
tenint i que feia falta a principis de temporada. Seguint amb aquesta línia
tindrem a l’abast el campionat de lliga, el que significaria haver protagonitzat una gran remuntada del conjunt roig-i-negre i que ens donaria molta confiança per disputar la promoció d’ascens.

Podríem qualificar d’espectacular la bona ratxa que està aconseguint el CF Reus en aquest petit Tourmalet que travessa l’equip. Vam començar l’ascensió al camp del Terrassa amb una gran victòria a l’Olímpic i, des de llavors, els del Vallès s’han desinflat perillosament i poden ocupar places de descensos compensats si no arriben els bons resultats. A partir d’aquí, el Reus està mostrant una confiança terrible, sobretot en la zona defensiva, i dels cinc últims partits de lliga, zero gols encaixats, una dada sorprenent i que manté Àngel Blasco com a Zamora del grup cinquè de la Tercera Divisió.

Després del partit contra el Terrassa, tocava guanyar el proper partit a casa contra el Premià, i així ho vam fer, a més per un contundent 6-0, amb una petita dada, l’equip de Jaume Creixell tenia moltes baixes. Una setmana després, tocava visitar el camp més complicat del grup, el camp de la Pobla de Mafumet i que per ben poc no ens vam emportar el tres punts gràcies a Chumbi i sobretot al porter Àngel, que va parar un gran penal a l’Albert Virgili. Tres jornades, tres bons resultats, tocava seguir la bona línia.

El pròxim partit era de nou una prova de foc d’aquest Tourmalet, ja que tocava enfrontar-nos contra l’Europa. Els graciencs estan fent una temporada per emmarcar, però el Reus ha tornat agafar confiança a casa seva després d’aquella derrota per 0-1 contra el Palamós, així que contra l’Europa vam demostrar que el Reus també volia entrar en zona de play-off i va guanyar per 1-0, gran gol de murri de David Querol.

I aquest diumenge a Sant Adrià, partit d’aquells difícils que sempre ens fiquen els equips filials i que no et pots confiar gens ni mica. L’Espanyol B ha estat l’últim obstacle fins ara per al Reus, un Reus que va ser el millor en tot el partit tenint moltes grans ocasions de gol, però un gol de Beñat Alemán donava la victòria reusenca. Amb aquesta victòria, ha saltat a la tercera posició de la Lliga, tenint en compte que anàvem novens ara fa un mes. Espectacular remuntada, doncs, i a seguir amb aquesta bona ratxa de resultats.

Això sí, ja ens queda ben poc per arribar al cim del Tourmalet, però per acabar bé l’expedició ens hem de marcar un bon final de tram. Aquest diumenge, partit que es presenta complicat contra la Montañesa, que està situat en la segona posició, un equip que està demostrant ser molt regular i també molt perillós en jugades a pilota aturada. Haurem d’anar amb molt de compte. Així que poc a poc i bona lletra, perquè encara ens queden tres setmanes per conquerir el Tourmalet.

Bona victòria del CF Reus aquest diumenge contra el Premià, encara que la majoria de la plantilla de l’equip rival estava afectada per les baixes, com va declarar Jaume Creixell a la sala de premsa després del partit. Tot i així, es va veure un petit canvi en el rendiment del CF Reus, sobretot en defensa i a la davantera, ben segurs enrere i letals al davant. Crec que hem tornat a agafar la confiança que ens faltava fa un mes. Però no ens enganyem, torno a recordar que era un Premià amb moltes baixes.

Dues victòries consecutives i a per més. Ara ve el tram més difícil de la temporada, a partir d’ara haurem de disputar partits contra rivals de la part alta de la classificació i sobretot el partit més perillós de tots es el del diumenge contra la Pobla de Mafumet. Aquest és un equip que sempre ens ha costat guanyar, i més al seu camp. Si a Terrassa vam disputar una final per decidir si disputaríem play-off o no, aquest diumenge és una final per saber si tindrem opcions de lluitar pel lideratge del campionat de lliga.

Realment, està sent un campionat de lliga que encara està per decidir i més ajustat després de les derrotes dels rivals directes del CF Reus. Per tant, haurem de sortir a mossegar a la Pobla i intentar emportar-nos els tres punts com vam fer la temporada passada.

La cosa, de moment, pinta bé. Estem recuperant a quasi bé tota la plantilla, en Pallarés retornarà a l’equip d’aquí un mes, en aquest darrer encontre van marcar tots els davanters i especialment atenció amb Sergio León, que va ensenyar les seves urpes. També mereix atenció especial la defensa, imbatuda al camp del Terrassa i contra el Premià. Si la cosa segueix d’aquesta manera, és possible que vivim un final de temporada no apte per a cardíacs.

Com han canviat les coses d’ara respecte a cinc anys enrere, quan en la darrera visita del CF Reus a l’Olimpic va perdre per 2-0 en un partit a Segona Divisió B i cinc anys després i a Tercera Divisió acaba el partit amb 0-1. De nou tornem a guanyar, primera victòria del 2011 i quina millor manera de fer-ho guanyant contra un dels que possiblement era el màxim rival per disputar la promoció d’ascens.

Amb aquesta victòria tant important, la mala sort que portàvem a sobre jornades enrere dubto que torni. Els dubtes que hi havia entre els mateixos jugadors també hauran desaparegut i l’única cosa que ha de passar pels caps dels jugadors és que són capaços de remuntar això i que, amb esforç i treball, ho aconseguirem de ben segur, perquè “la feina ben feta no té fronteres ni rivals”.

L’únic que falta ara és ser regulars i tenir confiança en nosaltres mateixos. La setmana vinent rebem a l’últim classificat de la Lliga, el Premià, una gran oportunitat per aconseguir dues victòries consecutives i enlairar-nos per arribar a bon port a final de temporada.

Així que, tots a donar suport al nostre estimat CF Reus, perquè també necessita l’alè del públic reusenc que tant ha patit durant tants anys. Endavant!