Aquesta setmana hem anat fins a l’Hospitalet per emportar-nos cap a Reus tres puntets molt valuosos i és que, a banda de ser una victòria a fora de casa i contra el líder (que encara no havia perdut cap partit aquesta temporada) ha estat una injecció de moral cap als nostres jugadors, que ara si que es creuen que poden aconseguir el campionat de lliga quedant, perquè no?, els primers.

Però aquesta no és la única alegria dels aficionats roig-i-negres que son també culés, que veuen s’està preparant una de bona per al dimarts a l’Estadi, on podran fer fotos, caçar alguna firma i mirar l’entrenament que realitzaran a les nostres instal·lacions els millors jugadors del món.

Al final no podran fer un partit amb el nostre equip tal i com van prometre i els aficionats que vagin a l’Estadi es tindran que conformar amb un sessió de treball, i a més a més tindran que pagar bastant. Però com que no hi ha crisi… segur que ompliran l’Estadi. Que els hi vagi de gust a uns i altres: uns, perquè correran menys que en un partit i els altres, perquè faran diners. Al final, com sempre, se les carrega l’aficionat.

El diumenge, en el partit del CF Reus davant l’Olesa de Montserrat, vam poder veure una vintena d’aficionats visitants que van venir fins a Reus per animar al seu equip. No van parar d’animar encara que anaven perdent des dels primers minuts i amb un home menys, i eren pocs però es feien sentir de ben lluny. Fins a l’últim minut no van parar de tocar els timbals i cantar cançons d’ànims per al seu equip.

Fins i tot quan va acabar l’encontre amb un clar 5-0, els aficionats visitants van saltar al terreny de joc per abraçar als seus homes i animar-los per als propers partits per poder mantenir-se en aquesta divisió tant somiada per ells. La veritat és que semblava que l’Olesa havia guanyat perquè ells estaven contents i nosaltres anàvem desfilant cap al cotxe com si no hagués passat res.

És una diferencia entre aficions notable i un cop més des d’aquí demano a la Directiva que es pensi en la presència dels amics de la Banya Negra, el grup de percussió que l’any passat va estar a l’Estadi animant al CF Reus Deportiu.

L’altra anècdota divertida va ser quan, en un rebuig, la pilota va anar a parar a la llotja de l’Estadi i va acabar finalment a les mans del regidor Carles Pellicer. Ell va agafar la pilota i la va tornar al terreny de joc amb la mala fortuna que ho va fer cap a l’esquena del delegat de camp amb les lògiques rialles del públic. El regidor va demanar disculpes immediatament amb la rialla a la boca.

Ja s’ha acabat la primera volta i hem pogut aconseguir 38 punts, que no està gens malament. Alguns punts que s’han escapat han fet mal per la manera com s’han esfumat i amb el rival que ha estat, com l’empat a casa davant l’Hospitalet amb un home més, la derrota davant el Santboià als últims minuts i els dos punts perduts aquesta jornada a Amposta amb dos homes més durant la última mitja hora de partit. Però com que és futbol, ja entra en els plans.

En aquesta primera volta també hem tingut molta mala sort amb les lesions sofertes pels nostres jugadors, algunes lesions de llarga durada, però que sembla que ja estan tots recuperats per afrontar aquesta segona volta.

A la fi d’aquesta primera volta hem acabat en tercera posició amb 38 punts, amb 11 victòries, 5 empats i 3 derrotes, amb 40 gols a favor i 14 gols en contra, unes dades prou bones per seguir somiant amb l’ascens de categoria. El que sí veiem que hi ha és un l’Hospitalet que potser estar una mica per sobre de la resta d’equips. I que hi ha una sèrie d’equips que lluitaran per la segona plaça, entre ells el nostre CF Reus Deportiu.

Els pocs assistents que hem anat aquest diumenge davant el Palamós a l’Estadi Municipal hem passat fred i nervis. Molt de fred, per l’onada que patim a tota Catalunya i molts nervis pel resultat del partit.

Els capells, bufandes, guants, etc, eren les peces de roba més vistoses que es podia veure als aficionats del futbol. També s’ha vist alguna que altra manta a les cames i fins i tot segurament algú portava el pijama a sota dels pantalons, per tal de combatre el fred.

Entre aquest fred i els nervis del partit pel resultat que hi havia, aquesta ha estat una tarda per passar-ho bastant malament. I més, quan el Palamós ha empatat el partit amb un penal que ha deixat encara més glaçat a més d’un.

Desprès del xiulet final, la gent, sense esperar a que els jugadors saludessin al mig del camp, anaven desfilant cap als cotxes per encendre la seva calefacció i anar cap a casa a recuperar la temperatura.

També hi ha hagut la nota negativa, quan els aficionats del Palamós han encès una bengala de fum i tots sabem que estan prohibides als camps de futbol. Segurament ha estat un il•luminat.

I a la tribuna baixa, hem pogut veure a dos ex jugadors del CF Reus Deportiu presenciant l’encontre, com són el Xavi Molina, que ara juga al Alcoià, i el Sergio Durán que juga al Valladolid B. A tots dos, molts èxits esportius.

Aquesta setmana a l’Estadi Municipal hem pogut veure lluir a l’equip una nova primera equipació, amb alguna variació de les que ens tenia acostumats. La principal novetat és l’absència de les franges a la part del darrera, sent substituïdes per un sol color (el vermell). Els pantalons també són més moderns, amb l’escut i publicitat de color daurat, i els camalls són més llargs arribant quasi als genolls. Així doncs, l’equipatge s’ha modernitzat una mica.

Un altre aspecte d’aquesta setmana ha estat la poca afluència de gent a l’Estadi per veure el partit, i de cada vegada anem a menys. També l’amenaça de pluja i fred que feia té a veure amb aquest aspecte, però són dades una mica preocupants. Suposo que la Directiva prendrà nota o potser ja li esta bé, perquè no es veu que facin coses per atreure a la gent a que vingui al camp. L’anterior Junta encara intentava fer coses i sempre érem de 1.000 a 1.200 persones, i ara no arribem ni a 600. A veure si convoquen eleccions aviat per poder decidir qui tiri d’aquest vaixell que s’està enfonsant.

Potser estàvem malacostumats a guanyar partits, i sumar punts a dojo, però els dos últims partits del CF Reus han estat dues derrotes seguides fora de casa. No s’ha d’encendre cap alarma, perquè a la classificació estem ben posicionats, però potser tindríem que analitzar les errades per rectificar-les.

El que s’ha vist és que, quan hi ha alguna baixa afegida de les ja conegudes de llarga durada, el equip trontolla i és incapaç de sumar punts. Això potser vol dir que es tindria que reforçar alguna zona? O potser és la típica ‘pájara’ de cada any. Sigui el que sigui, no podem badar si volem aconseguir la primera posició de la classificació perquè l’Hospitalet ja veiem que no perdona i quedar el primer té molts avantatges respecta a la resta de posicions del play-off.

Tornar a quedar segon, tercer i fins i tot quart seria un altra cop jugar tres rondes eliminatòries per poder pujar de categoria d’una vegada per totes i entre l’historial que tenim i que cada cop els diferents grups estan més igualats, doncs resulta més difícil l’ascens.

A veure si l’equip no es conforma en classificar-se dels quatre primers i va a per totes per aconseguir la primera plaça per aprofitar aquest avantatge. El rival que pot treure’ns la primera plaça és l’Hospitalet, així que la nostra lliga particular és amb ells i no podem permetre’ns que s’allunyin més.

Al CF Reus Deportiu no se li donen massa bé els equips del Llobregat, ja que les dues derrotes d’aquesta temporada han estat amb equips de la zona. El Santboià (de Llobregat) ens va guanyar per 1 a 0 en els darrers instants del partit, i amb el Cornellà (del Llobregat), aquesta setmana, hem perdut per 2 a 1. També varem jugar amb un altre equip de la zona del Llobregat, com és el Prat (del Llobregat), que va acabar amb un empat a 1. Doncs ja veiem que els aires d’aquest riu no ens van massa bé quan a resultats. Potser tindríem que haver-nos vacunat contra aquesta grip del Llobregat o potser ha estat una coincidència anecdòtica.

Ara hem d’anar un altre cop a fora de casa i en aquest cas hem de marxar fins a Manlleu, una altra vila que té un riu a prop. En aquest cas no és el Llobregat, sinó que és el riu Ter. Esperem que aquest riu sigui més favorable per als nostres interessos i puguem venir a Reus més contents. Per si de cas, podrien buscar la vacuna contra el riu Ter, encara que el Santi Castillejo no els hi podrà subministrar, ja que haurà de veure el partit des de la graderia per l’expulsió d’aquesta jornada. La qüestió és que no ens mullem ni ofeguem més en aquests rius.

Aquesta tarda a l’Estadi s’ha aprofitat per fer la presentació oficial dels equips del futbol base del CF Reus Deportiu. A la mitja part del partit, han sortit tots els nois i noies a fer-se la foto d’equip. S’han distribuït pel camp per rebre al regidor d’Esports, Joan Anton Verge, juntament amb el president de l’entitat, Ramon Alabart, i aquests dos han saludat a cadascun dels jugadors de las categories inferiors i els seus respectius tècnics.

A alguns d’aquests nois i noies se’ls veia nerviosos per la vergonya i d’altres gaudien del moment, saludant als seus familiars i amics, que no paraven de fer fotos als seus fills tots orgullosos.

La presentació oficial ha acabat amb una foto de família, amb tots els equips agrupats al mig del camp juntament amb el president i el regidor.

Molta sort a tots ells i elles, i a veure si aviat podrem veure a alguns d’ells al primer equip, com s’ha fet fins ara.

És un autèntic luxe poder comptar amb una penya com la que tenim aquí a Reus, la penya Caixa o Faixa. Cada setmana que el nostre equip es desplaça per jugar a fora de la nostra ciutat, va acompanyat per uns seguidors d’allò més fidels: són els seguidors que van allà on sigui per animar l’equip i que aquest no es trobi tant sol al camp de rival. Van acompanyats de timbals i les ganes de passar un dia d’allò més agradable, veient com juga el seu equip preferit.

Segons l’horari i el desplaçament, fins i tot es queden a dinar a on toqui i em consta que aquestos dinars són tota una gresca. Es guanyi o es perdi, ells s’ho passen el millor possible.

Els jugadors de l’equip i el cos tècnic coincideixen a dir que és un orgull tenir aquesta afició, que els ajuda en els moments difícils del partit, i això és molt important. És una enveja per a qualsevol equip rival quan veuen que un autocar ple ve a animar sempre amb respecte i per això és que la penya té amics a tots els camps on ha anat.

Voldria donar molts ànims a tots els membres d’aquesta penya i felicitar-los per la tasca que estan fent pel CF Reus Deportiu.

Tots esperàvem una golejada un dia o altre, i per fi ja ha arribat, i quina golejada…, ni més ni menys que set gols, i tots ells de diferents golejadors, a tot un Vilanova que encara que no passi per un bon moment no deixa de ser un equip sempre perillós, i amb homes de renom.

Aquesta golejada ha de servir per creure’ns que podem aspirar a tot, encara que sigui massa aviat, encara que hi hagi rivals molt forts. Aquest Reus és un clar aspirant a ser el campió del grup. I perquè això succeeixi, no podem relaxar-nos ni un sol minut i la sort que tenim és que el Santi Castillejo ho sap i ho transmet a l’equip.

Vam poder veure als jugadors, des del primer minut, molt posats dins el partit, i fins al darrer instant del mateix no es van relaxar i donar per bo el resultat. Van marxar als vestidors contents i orgullosos del partit que van disputar, fent gols a dojo i sense rebre cap. Hores d’ara, l’equip és el menys golejat juntament amb l’Hospitalet i també és el màxim anotador juntament amb el Santboià. Aquests són els nombres que tots volíem i hem de estar orgullosos d’aquests homes.

Ara, toca anar a Cassà i després rebre al Llagostera. Podrien ser els sis punts del cop d’efecte.